El proppassat dilluns, camí cap a casa des de Tarragona en lloc
de fer la ruta normal (Autopista), vaig anar amb la meva dona
fins Altafulla per continuar el viatge per les carreteres de l'interior
en direcció a La Pobla de Montornés. Al  Cafè de la Plaça vàrem
esmorzar i ens van proposar anar a lÀplec de una Ermita que tenen
al poble on es celebrava. una festa popular amb paella inclosa.
Com que sóm curiosos i  fervents admiradors de les construccions
de Pedra Seca, un art rural irrepetible, vàrem demanar informació
sobre aquest tema per si coneixien algun indret prop del poble on
podriem trobar-ne algunes. El propietari del Cafè molt amable, ens
va dir que direcció a l'esmentada Ermita en trobariem algunes.

VISTA PANORAMICA ACTUAL DE TERRASSES

A Sant Pere Molanta, direcció l'Arbossar de Dalt, l'Associació

Pedra i Paissatge en la recerca d'elements de Pedra Seca vàrem
veure des de certa distància una fantàstica i a la vegada insòlita
imatge d'un gran conjunt de terrasses on s'hi cultiva vinya. A més
a més i com és tradició no hi podia faltar la barraca de marge,
com podeu veure a la foto.Un altre moment amb més temps,
anirem fins aquest indret per veure-ho "in situ" aquest conjunt
especial de Pedra Seca, on podrem fer fotos de més qualitat.

L'interès de la Associació és donar a conèixer aquest patrimoni
rural per conscienciar a tothom de la seva urgent conservació. 

A  PART  D'ARTESANS, ARQUITECTES.
Hem recorregut en diverses ocasions la zona del Pla de Santa
Maria i sempre tenim ganes de tornar a veure aquests monuments
de Pedra Seca, la majoria de les seves cabanes de pedra. Una
cosa és veure,.les barraques normals, senzilles i funcionals de la
majoria de llocs, adaptades a les circumstàncies per que estàven
pensades: Utilitzar-les en cas de mal temps o per descansar-hi a
l'hora de la calor de l'estiu. Peró al Pla de Santa Maria els artesans
van deixar anar la seva imaginació per construïr autèntiques obres
d'art rural per la seva harmonia i estètica. Us recomanem anr-hi.

AQUESTA BARRACA ES DE L'ALT CAMP
Arreu de les nostres contrades, hi ha mostres de diferents estils
de construccions de Pedra Seca -pous, barraques, marges amb
escales- en la recerca d'aquestes obres d'art rural. Per la comarca
de l'Alt Camp, hi ha unes barraques molt ben reforçades, com
la fotografia que us adjunto. Quan les veus et donen una sensació
de seguretat malgrat no hi hagi acp mena de material de cohesió
entre pedra i pedra. El sol fet de veure-les et deixa impressionat
per la seva estètica i naturalitat que fa joc amb el paissatge.
Tots com a país, hauriem d'estar orgullosos de gaudir un paissatge
amb tanta diversitat d'obres de Pedra Seca.

Una assignatura pendent!

Tenim una situació de discriminació cultural d'un patrimoni únic i irrepetible. Es el cas flagrant que pateixen ara mateix, les construccions rurals de pedra seca, que diu molt poc de la sensibilitat de la Conselleria que li correspon aquesta questió. Es un important llegat que tenim el privilegi de veure, el que queda, per les nostres contrades, que es va degradant dia a dia sense que es prenguin mesures de protecció i conservació.
L'Arquitectura de la Pedra Seca. malgrat aquesta inèrcia institucionsl inexplicable, té la suficient entitat no sols per la seva tècnica constructiva, sinó per la seva qualitat, tan estética com funcional, per meréixer formar part del nostre Patrimoni Cultural de ple dret. La deixadesa, la insensibilitat i la brutal pressió urbanística a les zones rurals, fa que tot plegat contribueixi a la aniquilació inexorable d'aquestes petites obres d'art tan especials, fetes amb seny amb unes utilitats ben concretes. Es una responsabilitat que la Conselleria de Cultura, fent honor al seu nom, haurà d'afrontar sense més dilacions per garantir un futur digne, com es mereixen les barraques, cossiols, pous, forns de calç, marges, etc., de Pedra Seca que artesans amb sentit comú van bastir per l'aprofitament de la terra per cultiu, a bona part del territori. Es que l'Art de la Pedra Seca pateix un important greuge comparatiu: No és una majestuosa catedral gòtica, per exemple, ni les restes d'algun poblat ibèric o senzillament una simple tomba antropomórfica, de status privilegiat, peró no deixa de ser una cultura, rural en aquest cas, que per el seu innegable interés constructiu i paissatgístic, es mereix estar integrada al nostre Patrimoni Cultural.

TROBAR BARRAQUES DINS EL BOSC

Com és habitual, la meva dona i jo anem a fer descobertes per
racons de món, per trobar la evidència d'antics murs de pedra seca, 
que des de fa alguns anys el bosc s'ha fet l'amo i senyor d'antics 
conreus. Què vol dir això? Senzillament que dintre aquest bosc 
invasor de les antigues terraces on s'hi cultivaba el blat i altres
espècies de gramínies hi trobarem antigues barraques de Pedra
Seca, perque les persones que les cultivaba estàven molt lluny
del seu domicili habitual i si passàven moltes hores. Aleshores.
per aixoplugar-se quan feia mal temps van construïr aquestes
barraques de pedra seca, una feina que eren autèntics artesans.